divendres, 26 de gener de 2018


L'eutanàsia és la mort indolora i provocada a persones que per una raó personal no volen continuar vivint. Sovint, aquestes persones pateixen una malaltia molt dolorosa i/o terminal per la qual no hi ha cap remei. 

Ara mateix l'eutanàsia en molts països està penalitzada amb pena de presó a partir dels 2 anys fins  als 10 anys, i és aplicada a totes les persones que decideixen ajudar en el "suïcidi" del individu que demana l'eutanàsia. 

No obstant, és un tema molt fràgil i discutible, en el qual sempre apareixen diferents dilemes. Perquè, la veritable qüestió és la següent: És ètic subministrar l'eutanàsia o no? Ja que també, podríem pensar si és just o no, obligar aquestes persones a seguir vivint en un món del qual ja no en volen formar part. Però, també podríem preguntar-nos si és just deixar que aquestes persones acabessin amb la seva vida, sense saber si en un futur arribaria a existir una cura per la malaltia que pateixen. 

Així doncs, la conclusió és: Quina seria l'acció correcta? Deixar que aquests individus posessin fi a la seva vida, l'única que han arribat a tenir mai, deixar que acabessin amb els seus somnis i esperances, que es quedessin sense la possibilitat d'un futur, o que els obliguéssim a que seguissin vivint en una vida, en una realitat, la qual ja donen per perduda?


D'aquesta manera, quin seria el pas correcte que hauríem de fer? Deixar marxar aquestes persones o retenir-les a viure? 

11 comentaris:

  1. Jo crec que aquest tema és molt delicat i l'únic que es pot fer en aquests casos és deixar-ho tot en les mans de la familia i l'afectat, ja que sinó el professional que li administra la dosis per a realitzar l'eutanàsia estaria "matant" a aquella persona, tot i que tingui el consentiment de la familia i el pacient.
    Tampoc entenc perquè se li ha d'imposar una pena de presó al que administra la dosis, ja que l'únic que està fent és treure-li el patiment a la persona que ja casi no te ganes de viure per culpa d'algo irremediable. Clar que pot haver-hi la possibilitat de que surti una cura per la seu enfermetat o el seu problema, però per què no deixem a les mans del malalt i la seu família la decisió del què fer? Al cap i a la fi, qui està patint és ell i potser li surt més rentable acabar amb el seu dolor ara i no esperar 6 mesos amb un dolor intens perquè després tingui una mínima oportunitat de sobreviure.
    També podria sortir el cas de que l'eutanàsia és aplicada al pacient perquè la familia no té els recursos necessàris per seguir allargant la vida d'aquest i, amb el concentiment del malalt, administrar-la per no malgastar els diners en algo que és irremediable.

    La meu conclusió en aquest tema és que hauriem de deixar aquesta decisió en les mans del pacient i de la seva familia i no administrar penes de presó a la gent que l'únic que fa és acabar amb el dolor d'aquests.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d’acord amb tu, crec que no comptem amb el suficient coneixement o criteri per jutjar sobre la vida d'una persona. Cada pacient té la facultat d'optar per les condicions de vida que prefereixi, encara que comporti a posar-li una fi a tot el patiment i escollir una mort induïda. Trobo que hem de respectar cada acte d'autonomia que exerceix un ésser humà a prendre un decisió.

      Elimina
    2. Estic d'acord amb tu quan dius que no trobes bé que pugui resultar pena de presó per el metge que que realitza l'eutanàsia, ja que la decisió no és seva. Per altra part, no crec que sigui la millor opció deixar-ho totalment en mans de la família. El metge és qui fa l'acció, però la família ja està donant la aprovació. Requereix l'atenció d'un especialista.

      Elimina
  2. Per a uns, l'eutanàsia està un bé; per a altres, és un mal. Està bé, perquè l'eutanàsia ajuda a morir sense dolor quan no hi ha més que fer; és un mal perquè va contra les conviccions religioses, valors polítics i socials.
    En els pocs països que estan d’acord amb l’eutanàsia han de tenir aquestes condicions:
    -El patiment d'aquest ésser humà, tan intens que és insuportable per a ell que el pateix, i al que no li serveixen i als tractaments.
    -El fet que la persona que pateix es troba en estat terminal, ha sobrepassat els límits del que és possible per a la ciència i pel mateix ja són útils els tractaments.
    -La petició conscient i reiterada que fa la persona perquè s'escurci la seva vida i així es posi fi als seus patiments.
    Personalment, estic d’acord amb l’eutanàsia voluntària. Cadascú es coneix a si mateix, si la persona afectada programa la seva mort, és perquè ja fet tot el possible, i ara només voldrà una mort tranquil.la i sense patiment.

    ResponElimina
  3. Jo penso que l'eutanàsia, que és una mort indolora, tranquila i provocada a persones que no volen seguir vivint, hauria d'estar permesa a tots els països. Penso així, perquè les persones que normalment prenen aquesta decisió sovint pateixen una malaltia molt dolorosa o que no té cap cura.
    Per tant, en aquest dilema penso com en Ferran. Que la decisió està en el pacient perquè si no vol seguir patint té dret a morir sense patir i de manera tranquila.

    ResponElimina
  4. L’ eutanàsia es l’acte de provocar la mort intencionadament a una persona que pateix una enfermetat incurable per evitar que pateixi. És una mort indolora, sense sofriment físic ni molèsties.
    El problema és que aquest procediment no està permès a tots els països, llavors no tots els pacients tenen la mateixa oportunitat a decidir.
    La meva opinió és que s’hauria de deixar fer a tots llocs per igual, perquè al cap i a la fi és un procediment mèdic que facilita la mort d’una persona, que morirà aviat, però amb la eutanàsia ho fa sense dolor i patiment. Tampoc crec que aixó sigui un suïcidi i que als metges que ho apliquen els imposin anar a la presó, ja que aquests ho estan fent amb el consentiment del pacient i/o de la família.

    ResponElimina
  5. L'eutanàsia és l'acció  que accelera la mort d'un pacient amb la intenció d'evitar patiments. El concepte està associat a la mort sense patiment físic.
    Concretament podem establir que hi ha dos tipus d'eutanàsia. Primerament, hi hauria l'anomenada eutanàsia directa que és aquella que avança la mort d'una persona que té una malaltia incurable. En aquest cas, es pot dividir en dues classes: l'activa, que bàsicament aconsegueix la mort del malalt mitjançant l'ús de fàrmacs letals; i la passiva, que és la que consisteix en la consecució de la mort d'aquell mitjançant la suspensió tant del tractament mèdic.

    D'altra banda, el segon gran tipus d'eutanàsia és l'anomenada indirecta. Es troba aquella que ho fa és intentar acabar el dolor i sofriment de la persona i per això se li subministren una sèrie de medicaments que com a conseqüència no intencionada poden produir la mort de la persona.

    Personalment, estic d’acord sempre que la persona hi estigui en acord, ja que així evitem l’aplicació en contra de la voluntat. Per altra part veig que pot ser una sortida fàcil d’acabar amb la vida si és mal utilitzada, tot i que no crec que sigui així. Val més evitar el patiment d’algú abans que seguir prolongant una vida artificial que només et porta a haver de suportar situacions indignes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu Carlota però crec que tot és més complicat. El que és fonamental és que, si es realitza, la persona que vol acabar amb la seva vida hi estigui totalment a favor. Això s'ha de vigilar i comprovar moltíssim. Però penso que si es permet l'eutanàsia i es legalitza, per més dolor que puguin manifestar tenir els pacients, en un moment de debilitat psicològica o d'enfonsament moral poden prendre una decisió precipitada de la qual potser no n'estan del tot segurs.

      Elimina
  6. Abans de començar a debatre sobre un tema hem de saber la seva definició. En aquest cas, eutanàsia es defineix com l'acte de provocar intencionadament la mort d'una persona que pateix una malaltia incurable per evitar que pateix-hi.

    Arguments a favor:
    - Les persones tenen dret a decidir quan i com morir tot i que normalment no ho escollim
    - És cruel i inhumà negar a algú la seva mort quan està patint molt i té un problema el qual no té cura.
    - Per què ha d'acceptar el pacient viure d'una manera tan dolorosa i limitada?

    Arguments en contra:
    - És contagiós. Si es permeta un pacient decidir si vol morir o no altres persones amb situacions semblants voldran imitar-lo i es precipitaran en voler acabar amb el seu patiment.
    - Als psicòlegs, psiquiatres o persones que donen suport moral als malalts se'ls farà impossible fer que els seus pacients vegin una part positiva en el seu planeta.
    - És un acte anti-mèdic ja que no intenta eliminar el dolor sinó que elimina al pacient.

    Personalment crec que és un tema molt delicat que dona molt a pensar. Per una part és cert que cada persona és propietària de la seva vida i pot decidir el que vol fer amb ella i si té una malaltia incurable que el/la fa patir molt seria bastant justificable. Però s'ha de vigilar molt ja que, si es legalitza i permet l'eutanàsia, tal i com he dit abans, els pacients en comptes de intentar tirar endavant, a la mínima que se'ls presenti un problema mèdic el qual no li vegin una solució, optaran per acabar amb la seva vida i ningú els hi podrà negar aquesta decisió perquè ja estarà permès.

    ResponElimina
  7. Aquest és un tema molt sensible i complicat. Jo no estic a favor de l’eutenàsia perquè ho considero un suicidi. Aquesta mort és indolora i té com a objectiu acabar amb el patiment del pacient, però per contra acaba amb el pacient no només el seu patiment. A la persona que està en aquesta situació no li queda esperança per viure o per voler disfrutar d’ells per sobre del seu dolor.

    Vull posar l’exemple de les persones que han intentat suicidar-se a través de intoxicacions que poden ser indolores. En la nostra cultura occidental la majoria de pesones opinariem que és un acte erroni de fer. Aquestes persones potser no pateixen físicament com els pacients que es plantejen l’eutenàsia, però sovint aquestes estan en depressió i tenen trastorns mentals que els fan patir molt psicològicament.

    Doncs bé, el meu argument és, si deixem que els pacients mencionats anteriorment estableixin el dia de la seva mort hem de deixar que altres persones en altres estats de patiment també ho fagin. Jo no estic d’acord que en cap dels casos es deixi que la persona es tregui la vida.

    ResponElimina
  8. Estic d’acord amb el que heu dit tots, l’eutanàsia és un gran problema actualment perquè hi han pocs països que la permeten i tots els altres la prohibeixen i si algú l’administra té una pena de presó de 2 a 10 anys.

    Crec que administrar l’eutanàsia a una persona que està molt malament, que està als seus límits, que no es pot moure....està bé, si ell o ella ho accepta clarament. És una decisió que ha de pendre la pròpia persona i la seva família si vol seguir vivint o no. Personalment jo si em veiés en un moment de la meva vida que no em puc moure, que no puc menjar, que no puc fer res sola i que per dins meu m’estic morint, em pensaria dues vegades si vull seguir vivint així, encara que potser trobin una cura d’aquí un temps, però encara que trobin una cura quan tardaria a estar al meu abast perquè em pugui curar i si arribes al meu abast tot tornaria a ser el mateix? Jo crec que no, així que preferiria que m’administressin l’eutenàsia i així pogués morir tranquila i en pau.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

Popular Posts